Làmpares

Llums de taula en un espai infinit, on les cadires, que semblen formatges gruyere, estan esperant que algú ocupi aquest lloc del Museu dels Invents de Barcelona. Una visita del tot recomanable, amb o sense nens.
Encara que les làmpares semblin incontables, sabria-ho dir quantes hi ha?, o millor dit, quantes se'n veuen?

El riu Segre i el Sol

Fa uns quants dies, a Lleida, el Sol sortia per damunt del riu Segre. Ahir de matinada el riu encara portava una mica de Sol a les seves aigues.

Plaça Bores

Aquesta plaça a més de ser una de les portes d'entrada als Camps Elisis de Lleida, també es porta una de les portes d'entrada a la ciutat de Lleida pel pont Vell. La plaça, precisament, s'anomena així en honor de l'enginyer Josep Bores i Romeu, autor del Pont Vell de 1911.

Cadena verda

Poc a poc la Natura ho envaeix tot, millor dit, recupera l'espai que els humans l'hi hem pres.

Gin tònic

Aquestes últimes nits d'estiu ja semblen nits d'estiu, fins i tot fa calor i que millor per passar aquesta calor que un refrescant gin tònic a da-moon, la nova terrassa de la Llotja de Lleida.
Sabeu dir-me de quina marca es la ginebra, sense donar-vos cap pista a part de la imatge?

Un ametller

Més aviat son les restes d'un ametller de la Segarra, una tarda calorosa d'estiu a contrallum i en contrapicat.

Autorretrat sense bici

Sembla que vaig deixar-me alguna cosa, potser la bicicleta, però es veu que no vaig deixar-me la càmera.

Pere III El Gran i el Barça

Sembla que això del Barça ve de lluny, si més no així ho veuen a Manresa, en aquesta estatua del rei Pere III El Gran, realitzada per l'escultor manresà Ramón Majà.

Bolet

Ja ha començat la temporada, de fet ja fa dies que sentim dir que ja se'n troben de bolets.
Aquest no se quin bolet es, però s'ha guanyat el dret de sortir fotografiat. Trobat al bosc del Gerdar, a Sorpe, comarca del Pallars Sobirà.

Hesta de la Mare de Deu de Montgarri

Església de Montgarri, santuari romànic del segle XVI, on avui 15 d'agost, es celebra l'Aplec de la Mare de Deu de Montgarri, que també es va fer el passat 2 de juliol passat.

Imatge pressa ahir 14 d'agost per la tarda, moments abans de descarregar una tempesta.

Detalls del sostre de l'església de Montgarri.

Cabana de pedra seca

De sempre que m'han atret aquestes edificacions de pedra que es veuen als conreus. Unes edificacions que tot i ser senzilles donen la mesura del saber de la gent de pagès, vivint amb harmonia amb la terra que conreaven. Si os interessa més informació, la podeu trobar a la wikipedra.

 Cabana de pedra seca, coneguda com barraca de cal Faló, a prop del Pla de Santa Maria, a l'Alt Camp, dins de la ruta del Cister, anant cap a Santes Creus.

Detall del interior de la cúpula de la cabana. Les pedres estan col·locades de tal forma que semblen escates.

L'ombra del fanal

Un ombra ben educada, que sembla treures el barret per saludar als visitants. Vista a Rocallaura a la comarca del Urgell (Lleida).

Una passejada per les estrelles (i III)

L'últim dia del curs va ser quant vam fer la passejada per les estrelles des de la nau del Ull del Montsec.

Vam sortir a l'espai exterior i poder veure la Terra, el Planeta Blau o Planeta Aigua en tota la seva magnitud i esplendor.

Apropar-nos al gegant Júpiter (fins i tot tocar-lo, doncs això es la reproducció a escala en un dels murals del Centre d'Observacio del Univers).

I com tot viatge d'anada i tornada, varem regressar a la Terra justament des d'on haviam sortir, a la serra del Montsec.

Volem agrair des d'aqui, la passió pel que fan i ensenyen, als professors del curs, en Salvador J. Ribas (capità de la nau l'Ull del Univers), Xavier Palau, Josep M. Carrasco i Francesc Vilardell.

Una passejada per les estrelles (II)

En aquesta imatge, a part de veure en acció als companys estudiants mentres obserbavam el cel amb diferents estris, també podem veure la excelent qualitat del cel nocturn del Montsec, on fins i tot amb la Lluna en quart creixent, es pot veure la constelació del Dofí, tot just damunt dels estudiants.

El curs a més d'intensiu, de les 10 del matí a les 12 del vespre, també era practic, doncs al vespre feiam pràctiques d'observació amb diferents models de telescopis (refractors, reflectors i catadioptics).

També varem aprendre a localitzar diferents constelacions al cell nocturn. En aquesta imatge es veu Cassiopea sortint pel damunt del Montsec d'Ares i a sobre, entre la Cúpula Gran i el Ull del Montsec, el Triangle de l'estiu, format per les estrelles més brillants de les constelacions de la Lira (Vega), l'Aguila (Altair) i el Cigne (Deneb).

Una imatge del cel de la vall d'Àger mirant cap al Sud, en la que en una nit de Lluna en quart creixent i uns quants núvols, pot apreciar-se la contaminació lluminosa provinent de les ciutats de Balaguer i de Lleida. En canvi el petit nucli de població d'Agulló hi contribueix molt poc, gracies a la seva il·luminació adaptada per a conservar l'esplèndid cel nocturn del Montsec.

Una passejada per les estrelles (I)

No es la primera vegada que anem al Parc Astronòmic del Montsec, però aquest cop hi hem anat com a estudiants a un curs d'estiu de la UdL.

Aquest curs era Un cop d'ull a l'Univers, que es va desenvolupar al Centre d'Observació de l'Univers, a la localitat d'Àger.

Telescopi refractor de 15 cm de diàmetre, de la Cúpula Petita que junt amb la Cúpula Gran formen el Parc de telescopis

Aparador

Aparador de llums vist a l'avinguda Diagonal de Barcelona. Un bon punt de partida per al viatge per les estrelles que vam fer aquest juliol.

Núvols d'estiu

Aquest estiu de primavera no ens deixa veure gaire el Sol, però ens mostra uns núvols molt fotogràfics.

Finestra de Gracia

Passejant per Gracia vam trobar aquesta finestra que ens mirava i vam guardar la nostra mirada.

Gatets

 Aquest cap de setmana passat varem estar per la Segarra, participant en una Marató fotogràfica del paisatge de La Segarra. El diumenge cansats ens vam atansar a un poble amb un castell que des de lluny semblava molt tranquil i a fe de mon que ho era, tal com ens mostren aquests gats tranquils, tant com el poble on viuen. Aquest poble es Montfalcó Murallat.

Probablement aquestes son unes de les últimes fotografies de gats que podreu veure, al menys segons aquest article.

Cilindres

I per acabar els cilindres, aquesta mena de pastissos o flams de palla per al bestiar, o per al que faci falta.

Prismes

Seguint amb les classes de geometria, aquestos son los prismes de que parlava l'altre dia.

Ratlladora

O màquina de fer ratlles, com les que teniam ahir. 

Ratlles

Ratlles daurades dels camps de cereals recent segats. Amb aquestes ratlles es formen desprès figures com prismes i cilindres. Una forma diferent d'aprendre geometria.

Daurats

Camps de cereal daurat, a punt de segar, uns més torrats que d'altres. 

Potser un entès podria dir quina mena de cereal es cadascun per la espiga i el gra o només pel seu color.

Tronc

Portem tres dies veient un arbre i encara no l'hem vist sencer. Potser té quelcom a veure amb la dita "Els arbres no deixen veure el bosc", però un cop a dins del bosc, es aquest el que no et deixa veure els arbres.

Escorça

Alguns tenen l'esc0rça suau, d'altres rugosa i alguns esquerdada com la d'aquest pi.

Curves de nivell

Quan miro un mapa, veig l'escorça d'un arbre i quan m'hi fixo en l'escorça d'un arbre, hi veig un mapa.

La caseta niu

Aquesta caseta del bosc no es com la que ja vam trobar una vegada al cañon del rio Lobos, aquesta es la caseta niu d'alguna parella d'ocells okupa, però a les aus no se'ls hi te en compte això d'ocupar cases.

La closca

Fen una parada mentre caminàvem pel Bosc de Poblet, varem trobar les restes d'aquest ou. Volem imaginar que son les restes d'una nova vida lliure. El que no sabem es de quina especie d'au es aquest ou.

Drac de ferro

Aquest drac no llança flamerades de foc, sinó que escup aigua ferruginosa. Es un dels brolladors d'aigua de la font de l'abat Siscar que està a prop del monestir de Poblet a peu de la carretera que va cap a Les Masies.
En podeu veure un parell més aquí.

La finestra

Cada dia de la setmana passo per davant d'aquesta finestra. Una finestra tancada que demanava una fotografia doncs ja no podia veure les flors per si sola.