Camí cap a la llum

Aquest camí no es tan fosc com el d'ahir, aquest te més llum i color, i el final s'albira molt millor.

Al·legoria 2013

Ens diuen que ja sortim de la crisis, que ja es veu el final del túnel. El que no ens diuen es que hi ha al final del túnel. Ens volen portar 30-40 anys enrere en el temps.

Cinemagraph

Aquesta imatge fa dos anys que la vaig fer i abans de que es descongeli del tot el disc dur, aquí la teniu.

Si en voleu veure unes quantes més, feu clic aquí.

Canyissar

Semblant a fibres de llum que il·lumines aquest racó ombrívol del riu Canaletes a La Fontcalda.

El camí del bosc a La Mitjana

Versió apaïsada de la que ja vaig publicar fa un temps.

La Mitjana

La Mitjana ara es un parc de Lleida, però fa cinquanta anys per la canalla del barri de Pardinyes era el bosc del riu, on anar-hi era una aventura, ara s'hi va a córrer i a passejar.

Crocus d'Irati

Els crocus donen color a la tardor als prats, compensant d'alguna forma l'explosió de colors dels arbres.

Franges de colors

Sembla que els arbres son mes gregaris del que un podria imaginar-se, si més no, aquí ho fan.

Restes d'una tardor

Mes aviat son les restes d'un cicle anual més. Cicle que tornarà a repetir-se el nou any a punt d'arribar.

Casa d'estiu

Negres aus envolten la casa d'estiu abandonada, on abans es sentia el riure de la canalla a la piscina.

"Ametller nocturn"

Amb aquesta imatge he guanyat el Concurs lliure de fotografia L'Itaca. Els finalistes han estat en Llorenç Melgosa Alonso i la Lluisa Roca i Tena. Podeu veure la imatge original en color aquí.

Tres pometes, ...

AAixò, tres pomes Royal Gala (el Llorenç, la Lluïsa i jo), per cantar, Tres pometes te el pomé, ...

Amb un parell de pebrots ...

 Homenatge particular a Eduard Weston, un mestre de la fotografia.

La Lluna plena de Desembre

En vista del temps que estava previst que faria aquestos dies, la vaig anar a buscar a fora de Lleida i vaig trobar-la per damunt de la boira al Montsec, concretament damunt del Mirapallars.

Alzines entre la boira

La boira acostuma a no deixar veure el paisatge, però, de vegades ajuda a donar sensació de profunditat

Herbes gebrades (II)

Composició amb les herbes el gebre i la boira.

La Pertusa i el Cinturó de Venus

Per darrera nostre surt el Sol i davant l'ermita de La Pertusa i la franja rosada del Cinturó de Venus.

Tríptic

El tres, un bon nombre, o número, si voleu. Avui per a nosaltres i els nostres fills un nombre de futur.

Abandonada o asaltada?

S'amaga darrera de les alzines, li fa vergonya veure's en l'estat en que es troba, una casa de bon veure.

Herbes gebrades

Detall d'herbes gebrades per la boira i temperatures sota cero. Sis dies sense veure el Sol. Aprofitem-ho.

Boira gebradora

Als secans al voltant de Balaguer, a la comarca de La Noguera, a la província de Lleida.

Gebre

De vegades la boira ens deixa part del seu mantell d'humitat a sobre de tot el paisatge en forma de gel.

Corçà

Sortir de Lleida, de sota la boira per a veure el Sol per damunt dels núvols. S'havia d'anar fins aquí.

Boira!

Dimecres em queixava de que encara no haviam tingut boira aquest any, bé, avui diumenge ja farà quatre dies que en tenim i sembla que ja no vulgui marxar. No estem mai contents.

Abstracció del pont de Princep de Viana

Jugant amb el objectiu i la càmera per fer una abstracció de les línies del pont i veure'l com un dibuix.

Com estrelles

Els llums, semblant estrelles, il·luminen el pont de Princep de Viana, un pont amb personalitat pròpia.

Vibracions

Sempre que veig els tirants del pont de Princep de Viana, me'ls imagino com les cordes d'un instrument musical, que al ser tocades vibren i amb elles tota la ciutat, fent sonar una música harmoniosa.

Crec que només em falta la música.

Boira?

Aquest any la boira encara no ens ha visitat com ho fa sempre, així que per fer una foto amb boira te l'has de fabricar tu mateix, encara que només sigui una il·lusió òptica. Bé, avui ja deien que aquesta setmana en farà la visita de rigor. Esperem que no es quedi fins Nadal.

Arbres de ribera

Les branques mig despullades i el color clar dels troncs destacaven amb força a la llum de la tardor.

La tardor d'Anyisclo

Un dels ponts de la carretera d'un sol sentit que passe pel canó d'Anyisclo, al parc nacional d'Ordesa.

Les fulles de cirerer vestides de tardor, il·luminen el fons de les impressionants parets del circ de Pineta.