Enmarcar la Natura

 Vist a Capafonts, a les Muntanyes de Prades.

Rodes

Aquestes rodes potser no tenen tants anys com la paret de pedra, però, han donat moltes voltes, durant molts anys i malgrat això, encara conserven la seva forma.

Comença la tempesta

Llamps , trons i el vent comença a bufar fort. La tempesta ja es aquí. D'això fa tres quarts d'hora.

Passejant per Beseit

Gaudint d'una tarda tranquil·la pels carrers de Beseit #matarranya20 #masqueundestino

Àfrica i els camells

Vista nocturna de les crestes amb forma de camell, il·luminades per la llum del poble des d'on esta feta la fotografia.

La silueta del continent africà entre les dues roques amb forma de camell, que hi ha a les crestes que es poden veure des de l'altra banda del riu Ebre al poble d'Orbaneja del Castillo a la província de Burgos.

Vista panoràmica de les crestes que es poden veure des de Orbaneja de Castillo.

El Pozo Azul

El Pozo Azul no es un toll, sinó una surgència subterrània d'origen càrstic, situada al poble de Covanera, a la província de Burgos.

Caragolina

Fotografia: Lluïsa Roca i Tena

A la gent de Lleida ens agrada molt els caragols i les caragolines, fins i tot en fotografia.

Aranya

Fotografia: Lluïsa Roca i Tena

Caçadora a l'espera dels insectes que liben el nèctar de les flors.

Una porta cap a un altre mon...

Fotografia: Lluïsa Roca i Tena

A les nits d'estiu en aquest vell tronc centenari de roure, durant uns instants s'obre una porta cap altres mons, potser més interessants, o potser no. Ves a saber.

Totes juntes

Totes juntes alhora.

Cadira (4)

I aquest es el quart.

En model he provat de fer dues imatges diferents, quina os agrada més?

Cadira (3)

Tercer disseny, semblant una mica al primer.

Cadira (2)

Segon model de cadira.

cadira (1)

Amb aquesta cadira comencem una serie de quatre dissenys de cadires.

En aquest cas tant les fotografies com el disseny tenen el meu copyright.

Cireres

Cireres amb forma de cor. Una de les fruites que més m'agraden.

El Puro

Aquesta impresionant agulla, on a la seva punta hi ha dos escaladors, es El Puro un clàssic i un repte per a qualsevol escalador que va a Riglos.

Senyal

Àrea privada de caça. La normativa diu que ha de ser d'un material resistent. Deu n'hi do!.

Baixant cap a Riglos

Ja hem donat el tomb pel darrera dels Mallos, comencem a baixar i ja veiem Riglos entre mig dels mallos Colorado a l'esquerra, Mallo del Agua i darrera seu La Visera. Els Mallos tornen a fer-se gegants.

Gegants petits

Un cop superes l'alçada dels dos gegants, "El Fire" i "El Pisón" que hem vist aquesta setmana, i estem per damunt d'ells ja no semblen tant grans i esdevenen uns petits gegants sota els nostres peus.

El Pison

Aquest es El Pison, vist per darrera, un altre dels Mallos de Riglos, poc després de començar a caminar.

Aufrany

Fotografia: Lluïsa Roca i Tena

Aufrany a un dels Mallos de Riglos, un paradís per aquestes aus.

Quant anem d'excursió no sempre tenim la sort de veure tant aprop animals com per fer-los-hi fotografies una mica acceptables, així doncs, quan podem fer-ne una com aquesta (tot i que esta retallada), ens compensa tot l'esforç que hagem pogut fer caminant, pujant i baixant pels camins de les muntanyes que tan ens agraden.

El Fire

Avui hem deixat les Muntanyes de Prades i hem anat al Reino de los Mallos. Espectaculars formacions de conglomerat al poble de Riglos. Aquest concretament es El Fire.

El petit forat

Entre el portell de l'Abellera i la Foradada es troba aquest altre forat que no es tan gran com la Foradada, però, que també s'ha de passar per ell.

El portell de l'Abellera

El portell de l'Abellera, camí de Mont-Ral (al fons) i abans de passar per la Foradada.

Fotos noves amb tècniques velles

Castell de Les Sitges, a Florejacs, comarca de La Segarra. on avui hem estat fent fotografies amb la  gent d'EspaiFotogràfic, utilitzant la tècnica del Col·lodió, no tan vella com el castell, però, deu n'hi do.

La Foradada de Mont-Ral

El paisatge ens mostra coses curioses, si més no, son com un regal pels que gaudim amb la Natura.

El cami de la Ruta dels Refugis ens fa passar per aquest bonic indret de les Muntanyes de Prades.

Estem investigant . . .

 Si algú es pensava que això dels bolets no interessava als investigadors, va ben equivocat.

Parallamps

No, no es la torre Agbar, però, hi te una retirada aquest vell parallamps fàl·lic que hi ha a la urbanització abandonada dels Motllats, a les Muntanyes de Prades.

Una habitació amb vistes

No em negareu que les vistes d'aquesta habitació son impresionants i també ho eren crec.

Això forma part de la urbanització abandonada dels Motllats que es troba a les Muntanyes de Prades.

Voltors

Dijous passat va caure una tempesta de pedra sense precedents a la comarca del Pla d'Urgell, que va afectar a poblacions com Mollerussa, Miralcamp, Fondarella, Vilasana i altres que ara no recordo. Les destrosses aquest cop, a més de les que normalment sentim que pateixen els pagesos, varen afectar a vehicles, façanes i teulats dels edificis. Bé, doncs avui passejant per Mollerussa m'han donat en ma un fulletó de una empresa que reparava teulades, i a partir d'aquest moment es quan m'he adonat de que tots els edificis hi havia fulletons de diverses empreses que es dediquen al mateix. 

De cop m'ha vingut al cap la imatge dels voltors donant voltes al cel cercant les restes d'un animal mort. 

Bé, s'han d'aprofitar les oportunitats de fer una feina que algú necessite.

Creixer malgrat les ferides

Detall del tronc d'un arbre cremat parcialment fa temps i que continua creixent com ho demostren les esquerdes que s'obren a la part cremada. Malgrat les ferides, tots lluitem per seguir vius.

Pujant cap al cel

Després de la tempesta el cel s'obre una mica i la carretera sembla convidar-nos a pujar al cel.

Degradat de núvols

Com les ones d'un mar cap per avall, així es veien els núvols després de la tempesta del dijous passat.

Un dia per recordar

 Avui, bé,  ahir per a molts, serà un dia per recordar. Mai abans havia vist pedregar i ploure d'aquesta manera. Les imatges ens mostren un riu d'aigua l gel d'un pam d'alçada. Feia por veure com impactaven les pedres al caure al aigua.

LLimonera

Aquest es el nom que te aquesta papallona, que quan vola encara es més bonica pel groc del interior de les seves ales.

Fulles d'heura

Fotografia: Lluïsa Roca i Tena

Fulles d'heura a contrallum, sobre una catifa de fulles d'alzina de les Muntanyes de Prades.

Una nina

M'acompanya a les excursions, encara que al final sempre arriba abans que jo, que no puc dir ni faba.
Aquesta nina, ho podeu comprovar, dona la mesura de l'escala real del paisatge, en aquest cas estem en una de les coves de les Coves d'en Pere, a les Muntanyes de Prades, al Baix Camp.

Idees en xarxa

Aquesta làmpara m'ha sutgerit una xarxa i la bombeta de llum ell concepte d'una idea, però a diferencia d'altres en aquesta no li fa falta encendres amb electricitat, només amb la llum del paisatge que entra per la finestra les idees circulen per la xarxa #matarranya20

Record d'un viatge al Matarranya

 Avui tornem a fer un viatge al Matarranya, recordant un que vam fer anteriorment acompanyant a la Baronesa Groga.

A les imatges la podeu veure sobrevolant el pont sobre el riu Matarranya just al costat del l'hotel "La Fábrica de Solfa".