Arbres i caçadors

Mai he entès per que aquesta dèria de clavar cartells als arbres. En aquest cas es un ametller que ja est mort, però que segurament no ho era quant li van clavar el clau per penjar-hi el cartell. Un cartell que no ho diu, però que anuncia la mort tan del arbre com de la fauna que hi pugui haver.

Verd metàl·lic

Un escarabat verd metàl·lic en una flor de card que creix als marges dels camps de cultiu.

Núvol

Començar d'hora et permet gaudir de les matinades mentre vas cap a la feina i els dies que surts abans fins i tot tens temps de fer fotos com aquesta.

3 de 7 - Castellers de Lleida

Actuació dels Castellers de Lleida als Camps Elisis dintre dels actes del Aplec del Caragol, aquest dissabte passat. Aquesta es una colla jove, només te quinze anys, peró ja es una de les deu millor de Catalunya. Aquí veiem l'anxaneta fent l'aleta del 3 de 7

L'Aplec del caragol

Un any més, un Aplec del caragol més. Aquí os ensenyo diferents formes de preparar els caragols. A mi la que mes m'agrada son a la llauna.

Una cantonada

Una cantonada al carrer Palauet del barri de La Bordeta, a Lleida. Aquí hi havia una antiga casa ja derruïda, només hi queda la tanca del jardí on encara hi ha uns quants til·lers.

Caragols

Aquest cap de setmana es celebra a Lleida L'Aplec del caragol, una festa gastronòmica-cultural.

Puiggròs en RGB

Les solitàries ruelles d'ahir n'ho eren tan, doncs estaven en aquestos camps d'alfals farcits de ruelles als peus del poble de Puiggròs a la comarca de Les Garrigues, entre Mollerussa i Les Borges Blanques.

Roselles, ruelles, ...

Segur que a cada indret hi ha un nom per aquestes flors, que surten al mig de la primavera i que quant desapareixen, l'estiu es a tocar. Una flor senzilla que molts pocs es resisteixen a fotografiar.

Des de la finestra

Tinc la sort de tenir una vista, des de la finestra de casa, en la que puc veure l'horitzó molt llunyà i això fa que molts cops pugui veure l'espectacle dels núvols del cel. Haureu de disculpar-me doncs, si os ensenyo moltes d'aquestes imatges.

Capvespre rosat

Tornant cap a casa al capvespre em vaig trobar aquest núvol rosat en un cel de tempesta. El paisatge que es pot veure es una zona urbanitzada. llesta per construir-hi tot d'habitatges que no s'han arribat a fer. Al fons cap a la dreta, el barri de La Bordeta.

Sant Anastasi

Festa Major per Sant Anastasi, patró de Lleida. No hi ha res com les firetes per veure que es festa major en algun lloc. Aquí la sinia (no se si dir noria), de matinada, descansant del dia anterior i esperant als atrevits que hi pujaran hores més tard.

Per la nit amb la sinia rodant carregada amb els atrevits que volen veure el castell de focs de fi de festa des d'un lloc privilegiat.

Malgrat els núvols

Doncs això, que malgrat els negres núvols de tempesta del que diuen crisis, encara n'hi ha que segueixen endavant. Sempre que hi ha tempesta, després escampa.

El tren dels llacs

Cada dissabte, des de la primavera fins la tardor, surt des de Lleida "El tren dels llacs", un tren amb la màquina de vapor. Aquest fa el viatge per la linia de la Pobla, des de Lleida fins a La Pobla de Segur.

L'ametller, la roca i l'Óssa Major

El títol destaca els tres elements de l'imatge, als que no faria falta afegir la nocturnitat de la mateixa, doncs l'Óssa Major ja ens ho indica, ja que si no fos així no es veuria. Aquesta constel·lació en ve com anell al dit per anunciar el taller de paisatge astronòmic que portaran a terme en Frikosal i en Jordi Busqué a mitjans del juny que ve.

El riu Segre

Cada any al maig el riu Segre acostuma a fer una crescuda degut al desgel de les neus del Pirineu, o potser també per estar formós, al seu pas per la ciutat de Lleida, els dies de la festa major de primavera, per Sant Anastasi, ves tu a saber. Aquest any també serà la primera crescuda que veu passar per sota el nou pont de Princep de Viana. No patiu, aquesta avinguda es el que podriam dir normal, doncs no te res a veure amb les del del 1982, 1937 i 1907.

Capvespre des de la finestra de casa

El cel avui, millor dit ahir, presagiava un bell i encès capvespre, he agafat la càmera i he sortit a buscar a la Lluïsa, tot esperant que es produís el miracle diari de una bonica posta de Sol. No hi ha hagut sort, però. Així que hem pujat cap a casa i al cap d'una estona, el cel, abans blau-negre, s'encès tot d'una i aquesta es la panoràmica, formada per dues imatges fetes a pols, que he pogut fer des de la finestra de casa.

De vegades no cal anar a buscar la foto, ella ve a buscar-te.

El cel per sostre

No sabria dir si el sostre de la planta es el cel o si dintre de la planta hi ha el cel. La veritat es que es un reflex curiós.

Gessamí

Quant arriben aquestes dates, sortir a la terrassa o deixar la porta oberta de la mateixa, cap al capvespre per que entri la fresca, t'omple d'una fragància embriagadora d'aquestes petites flors de gessamí, que son tot un plaer per als sentits.

Capvespre

No sempre es pot portar l'equip fotogràfic al damunt, però portar sempre una petita càmera et permet captar instants com aquestos, malgrat l'imatge no tingui la qualitat desitjada.